Tema: [Hilo multiidioma] Robert Bresson: revisando sus películas

Te pido perdón por el tono, amigo Sheldon. A veces el corazón tira más que la cabeza. Te agradezco de verás lo rápido que se ha zanjado el asunto.

De nuevo te pido sinceras disculpas.

Eskerrik asko.

Yo pedí disculpas en mi última participación en este hilo, pero lo vuelvo a hacer de nuevo sin problema, por mi parte, disculpas a quien haya podido molestar con mi actitud, que haya paz, por mi parte, malos rollos sin necesidad fuera. Borrón y cuenta nueva, que la vida hay que disfrutarla.

Te agradezco sinceramente las disculpas y espero que aceptes igualmente las mías.

Un saludo cordial.

"Como decíamos ayer..." [frase atribuïda a Fray Luís de León, 1577]

Primer de tot, agrair a Sheldon en particular i a mundodvd en general que, finalment, s'hagi trobat una solució que crec que és satisfactòria. D'altra banda, reiterar, com ja he fet en privat, el meu agraïment al suport rebut per part de diversos companys del fòrum. La pretensió d'Alex Fletcher i meva no ha estat mai generalitzar l'ús del català en la pluralitat de fils en què participem, però en el cas d'aquest fil era una necessitat vital. Així mateix, crec que amb aquesta solució s'obre la porta que altres persones puguin sentir-se més còmodes en la seva participació a mundodvd quan l'ocasió ho faci raonable.

És obvi que som conscients de quina és la composició sociolingüística dels participants del fòrum, i crec que després de quasi 12.000 posts (en castellà) al llarg de 17 anys ningú no pot creure que es tracta d'una petició que va en contra de res, sinó a favor de la pluralitat.

Dit això, tornem a parlar de cinema, tornem a Bresson, que és el que ens reuneix aquí. Serà en català, la qual cosa espero que no expulsi a ningú (tal com s'ha dit, avui dia hi ha multitud d'instruments per poder entendre altres llengües escrites, molt més si són tan properes com el català i el castellà) i que no freni tampoc a qui vulgui dir-hi la seva, sigui en català o en castellà (o en gallec o en euskera, eh, amic Alcaudón , o fins i tot en anglès, que, com s'ha apuntat, és avui dia la lingua franca, almenys a les xarxes).

Així, doncs, recordo que ens hem quedat en el comentari de Procès de Jeanne d'Arc. L'amic Alex (i qui vulgui afegir-s'hi) té pendent fer el seu comentari, i a continuació seguiré amb el de Au hasard Balthazar, pel·lícula difícil, trista, un pèl depriment, però molt interessant. I, per descomptat, qui vulgui recuperar pel·lícules ja comentades, és invitat a fer-ho.

Crec que, d'aquesta experiència, una mica accidentada en el seu inici, tots podem treure'n alguna cosa positiva. Gràcies.

Obviando mi opinión sobre el asunto de las lenguas, sí me parece oportuno señalar que es curioso el arbitrario proceder de moderación sobre el tema, según la ocasión... Anteriormente, en un caso muy similar, la "resolución" fue diametralmente opuesta, y como se ha comentado, ha habido "bajas" por ello. Me resulta curioso el distinto desenlace en este caso... y aunque obviamente nadie va a protestar, ya que el compañero en cuestión abandonó el foro en su momento por el hecho, me parece de justicia el apuntarlo. Supongo que no todos los foreros son iguales...

Ara m'apateix fer-la amb castellà. No, no, és broma. Com diu el company de revisions Mad, es inevitable fer la comparació amb la peli d'en Dreyer, comentada y disfrutada també per aquí en el fòrum. Crec que en Bresson era un torracollns com jo, que li agradava portat la contrària per defecte, ja que visualitzo la situació veient en Bresson dient en català "faré tot ho contrari que en Dreyer emprant el mateix material"; perquè són dos pelis totalment diferents, dos estils tan diferents, un busca emocionar i l'altre documentar. Jo també em decantaré per l'emoció, que hi farem, pero no s'ha de menysprear aquest migmetratge, que tampoc enganyaré a ningú amb paraules buides per explicar la primera part del film, que m'han avorrit un xic, ja sigui pel poc joc que dona el tira i afluixa dels jutges i la ja sentenciada anticipadamente de la Juana d'Arc, amb uns recursos cinematogràfics de lo més contemplatius, que em fan badallar una mica i m'evoca a la aburridota ópera prima d'en Bresson, on penso "merda, tornem al punt de partida".

El film va in crescendo, quan saps el desenllaç el factor sorpresa queda en mans de l'habilitat cinematogràfica, inclús amb el distanciament i la fredó que plasma en Bresson, l'amateurisme actoral ajuda a cultivar aquest ambient fresquet i poc emotiu, que en la bona de la Juana no queda del tot malament, mantenint la uniformitat de manera constant fins hi tot en el moment de la fugata, on ho més emocional són un par de tossetes causades pel fum, pero potser si que queda coix en els altres actors, sobretot els jutges i el parell de guàrdies que parlen en anglès.

La part final, és per mi, sense dubte ho millor del film, aquest enfoc de peus nus, que a ulls d'un altre, seria producte de fetixisme, pero Bresson acosegueix emocionar, potser sense voler, no ho sé, pero la originalitat de filmar el trànsit fins a la foguera de St.Joan, ja sigui per falta de pressupost o per intencions artístiques, però el resultat és tremendu, llàstima del moment de la traveta, em sobra, ja que la veu en off del públic es horrible, més que res, perquè no es acompanyat a nivell visual i queda tot a mitges. Ja a la foguera, la Juana pateix una doble i exagerada fixació, amb cadenes y amb cordes, està clar que no hi ha sortida.

En resum, més que un film completista d'en Bresson, disfrutable a partir de la segona meitat del film, i vista per cert, d'un artxiu que pul.lula per aquí i per allí, amb subtítuls amb castellà, qualitat de imatge, com dirian el suissos, so la la. La pròxima, edició en BLuray de la Criterion número 297, espero que acompanyi a la qualitat del film

No es pot veure l'última foto, Alex. O almenys jo no puc.

Edit: Ara si!

Iniciado por Alex Fletcher

ja que la veu en off del públic es horrible, més que res, perquè no es acompanyat a nivell visual i queda tot a mitges.

Sí, a mi m'ha sorprès perquè sembla que sigui una d'aquelles obres de teatre televisat d'abans, en què es volia aparentar que hi havia molta gent i en realitat no hi havia ningú, era un so prèviament gravat (a més, en aquest cas de mala qualitat). Fa poc vaig estar revisant la sèrie britànica I, Claudius (magistral) i s'hi utilitzava un recurs de so similar, però en aquesta sèrie no es dissimulava un cert caràcter teatral, ni en els decorats ni en les interpretacions, cosa que se suposa que és completament oposat als rígids principis del cinematògraf de Bresson. No sé què en diria ell, si ho justificaria d'alguna manera.

Per cert, em sorprenc amb l'immaculat aspecte físic angelical de la Joana, sempre tan neta, inclús estan no sé quants dies a la presó, essent molt neta i polida. També en l'escena dels peus, molt immaculats també.