Tema: [Hilo multiidioma] Robert Bresson: revisando sus películas

I fem un 2x1 aprofitant el text en català per l'altre lloc

I si aquí ens posen algun problema, ens enduem la revisió a "l'altre lloc". Total, l'estem fent només tu i jo.

Bé, jo no hi participo, però de tant en tant us llegeixo, m'interessa molt Bresson. Si no fos per falta de temps, participaria cada setmana amb la pel·lícula corresponent, però no puc. De totes maneres us entenc.

Doncs, per nosaltres no serà. Seguirem mentre el temps i l'autoritat ho permetin.

Com a experiment no està malament, a veure que passa .

Zuzendari frantsesari egiten ari zareten errepasoan parte hartu nahiko nukeen arren, pozten naiz katalana erabiltzen duzuen artean, espainiar estatuko hizkuntza koofiziala, euskara eta galegoa bezala.



O para que todo el mundo lo entienda (hasta yo ) que me alegro mucho de que entre vosotros os expreséis en vuestra lengua materna, aunque sea debido a motivos ajenos a la calidad del hilo al que lamento no haber hecho todavía una sola contribución pero me temo que uno no puede estar en todas partes.

Siempre serás bienvenido. También en euskera. Ya lo traduciremos, tu tranquilo.

Moltes gràcies, estimat amic.

06. Procès de Jeanne d’Arc (1962)



Inevitablement, a l’hora de visionar el film que Bresson dedica a Jeanne d’Arc, ens ve a la memòria cinèfila la pel·lícula de Carl Theodor Dreyer sobre la Pucelle d’Orléans, La passion de Jeanne d’Arc, molt més en el nostre cas, després d’haver revisat íntegrament la filmografia del danès fa pocs mesos.

Però les diferències entre l’una i l’altra aproximació a la santa francesa són notables. Comencen pel mateix títol de la pel·lícula. Mentre que Dreyer remarca la “passió” de Jeanne, la qual cosa sembla remetre’s al seu aspecte més humà, massa humà, Bresson fa recaure l’accent en el “procés”, una manera de prendre certa distància sobre els aspectes més dramàtics i sentimentals del fet històric. Malgrat que tant l’un com l’altre parteixen de les actes del judici que Jeanne va patir a Rouen el 1431, Bresson es basa també, tal com s’indica en un rètol inicial, en el procés de rehabilitació defensat davant el Papa 25 anys després, el qual va comportar la nul·litat del judici que l’havia condemnada a mort.

Bresson comença la pel·lícula precisament amb una referència al procés de rehabilitació, i amb un dels escassos moviments de càmera del film. Un tràveling segueix els peus d’una dona (de dreta a esquerra de la pantalla) de la qual no arribarem a contemplar mai el rostre: són els de la mare de Jeanne quan es presenta davant la delegació enviada a París per la Santa Seu. Després d’aquest pròleg, l’acció passa ja a circumscriure’s exclusivament a les darreres jornades del judici a Jeanne i l’execució final a la foguera.

Mentre que Dreyer, per raons òbvies en tractar-se d’un film mut, focalitza el seu interès estètic en les cares de Jeanne i dels seus jutges i carcellers, mitjançant un autèntic àlbum de rostres sobre fons blanc, desproveït el pla de qualsevol mena d’adorn que vagi més enllà de les figures humanes, Bresson centra l’atenció en les paraules, fins i tot diria que en el so de les paraules. Davant de l’expressivitat extrema de Falconetti, Bresson enquadra a Jeanne (interpretada, com la resta dels personatges, per una actriu no professional, Florence Delay, de cognom artístic Carrez) mantenint sempre una certa distància física, sense utilitzar el recurs dels impressionants primers plans de Dreyer.





Bresson, a les seves “Notes sur le cinématographe”, es mostra crític amb l’elecció estètica de Dreyer: “Faute de vrai, le public s’attache au faux. La façon expressionniste dont Mlle. Falconetti lançait ses yeux au ciel, dans le film de Dreyer, arrachait les larmes”. El judici de Bresson és molt dur amb Dreyer: la manera com el danès ens mostra el rostre de Maria Falconetti en primer pla, diu, està mancat de veritat, només serveix per arrancar les llàgrimes del públic, és un recurs fals, que Bresson rebutja radicalment en les seves pel·lícules.

Tampoc recorrerà a aquest recurs a l’hora de mostrar-nos els jutges, cosa que Dreyer sí feia, en especial pel que fa al bisbe Cauchon o el personatge interpretat per Maurice Schutz.





Si en el rostre de Falconetti podíem apreciar la suor, les llàgrimes, els porus de la pell, de Delay se’ns ofereix una imatge estilitzada, a la qual cosa ajuda el físic de l’actriu, que sembla emanar una estranya espiritualitat de les seves faccions. Aquesta Jeanne sembla que interioritza el seu patiment, un sofriment que no es fa notar tampoc en la manera com respon a les preguntes dels jutges: a vegades sembla que qui parla sigui un autòmat, quasi sense emoció, com una sonsònia.



Bresson se serveix sovint de una planificació que fragmenta els cossos i l’espai. Recorre també a les el·lipsis temporals i a les seqüències curtes, de manera que la fragmentació no solament es dona en l’espai sinó també en el temps. Pel que fa al contingut, construeix la narració (brevíssima, de poc més d’una hora) a partir de les preguntes i respostes del procés; de les anades i tornades de la cel·la, amb especial atenció a les cadenes que envolten els peus de Jeanne;



de l’espionatge al que són sotmesos els seus moviments dins la cel·la;



de les amenaces de tortura; de la malaltia de Jeanne, qui sap si enverinada... En la part final assistim als moments claus: la primera abjuració, que li comportarà la pena de cadena perpètua, evitant així la foguera, i més tard, quan els carcellers han intentat forçar-la (imatges que Bresson elideix), rectificar i refermar-se en les seves declaracions inicials, la qual cosa la porta a la mort.

En la seqüència culminant, l’execució a la foguera, Bresson torna a fer servir el recurs del tràveling sobre els peus (ara d’esquerra a dreta, com si volgués tancar el cercle), aquest cop de Jeanne, que camina cap al seu destí final. La donzella és encadenada i lligada al pal on serà cremada.



En Bresson s’obvia el dramatisme patètic del film de Dreyer: les reaccions del poble que assisteix a l’execució es redueixen a una sèrie de veus en off (en la meva opinió molt artificials, com si procedissin d’una màquina), sense que mai no es vegi dins del pla a la gent, res a veure amb la revolta popular que esclata en el film del danès i que dona com a resultat alguns dels moments més impactants de la pel·lícula.

El tràgic final respon a l’austeritat que presideix tota la proposta: la imatge del pal de la foguera, solitari i recremat, desapareguda Jeanne, qui sap si convertida en cendra que s’ha endut el vent.

No entro a opinar sobre els aspectes més confessionals o històrics que giren al voltant de la vida i la mort de Jeanne d’Arc, canonitzada a principis del segle XX (poc abans del film de Dreyer). No sé si és més fidel al personatge la pel·lícula de luterà Dreyer o la del catòlic Bresson. Però sí que he de dir que m’arriba molt més la manera com ens presenta el drama Dreyer que no pas Bresson. Amb tot, em sembla innegable que el radicalisme estètic de Bresson fa que les seves propostes cinematogràfiques siguin d’una coherència i rigor dignes d’elogi. Veurem la propera setmana què ens proposarà en un film tan singular com Au hasard Balthazar que té, com a protagonista principal... un ruc.

Molt bona crítica, mad dog earle. Penso pràcticament el mateix que tu. Jo també prefereixo el film de Dreyer tant pel seu dramatisme com per la seva estètica, però la proposta de Bresson, en aquest cas, no es queda enrere. Crec que el seu estil casa molt bé amb la història que té entre les mans, rebutjant tota subjectivitat i retratant els suposats fets. D'aquesta manera aconsegueix fer, potser per primera vegada a la seva carrera, que els seus films combustionin al cap una vegada acabada la pel·lícula. I en aquest cas, atès el caràcter de la història i la seva possible veracitat, aconsegueix, almenys en el meu cas, que t'acostis emocionalment al terrible succés que va tenir lloc el 1431. De fet, crec que és aquí precisament on resideix la força del cinema de Bresson. Rebutjant el sentimentalisme aconsegueix, o ell considerava que aconseguia, que ens apropéssim més estretament a les seves històries. Suposo que per això va criticar la versió de Dreyer.

Però bé, en qualsevol cas em sembla una pel·lícula sublim.

Per cert, quina còpia has visionat, mad dog? T'ho pregunto perquè no fa gaire vaig comprar una magnífica edició que va editar BFI en bluray que si no la coneixíeu i esteu interessats en el film la seva restauració val moltíssim la pena. Molt recomanable.

He visionat el DVD d'Avalon editat per l'FNAC. Imatge visionable, però millorable.



Sobre el rigor de Bresson, es detecta de seguida que un comença a veure films seus. No són, sovint, visionats fàcils, segurament no per a tots els públics, però encara que resultin una mica àrids visualment, en la seva mateixa austeritat rau probablement el més interessant. Val la pena comparar-lo amb el de Dreyer, tenint en compte els retrets que li fa Bresson. Dues maneres diferents d'enfocar un mateix fet històric. Com he dit, jo em quedo amb Dreyer, però entenc i valoro la coherència del plantejament de Bresson.

Iniciado por DrxStrangelove

Molt bona crítica, mad dog earle. Penso pràcticament el mateix que tu. Jo també prefereixo el film de Dreyer tant pel seu dramatisme com per la seva estètica, però la proposta de Bresson, en aquest cas, no es queda enrere. Crec que el seu estil casa molt bé amb la història que té entre les mans, rebutjant tota subjectivitat i retratant els suposats fets. D'aquesta manera aconsegueix fer, potser per primera vegada a la seva carrera, que els seus films combustionin al cap una vegada acabada la pel·lícula. I en aquest cas, atès el caràcter de la història i la seva possible veracitat, aconsegueix, almenys en el meu cas, que t'acostis emocionalment al terrible succés que va tenir lloc el 1431. De fet, crec que és aquí precisament on resideix la força del cinema de Bresson. Rebutjant el sentimentalisme aconsegueix, o ell considerava que aconseguia, que ens apropéssim més estretament a les seves històries. Suposo que per això va criticar la versió de Dreyer.

Per cert, abans he dit això pensant que “El procés de Joana d'Arc” va ser anterior a “Un condemnat a mort s'ha fugat”. Potser perquè mentalment l'estava equiparant amb “La passió de Joana d'Arc” de Dreyer. Però vull assenyalar que no, que l'estil de Bresson és present o ja queda consolidat, sota el meu punt de vista, a “Un condemnat a mort s'ha fugat”. I diria que de manera més que evident, fins i tot. Així que no feu gaire cas al meu petit lapsus...

Iniciado por mad dog earle

Sobre el rigor de Bresson, es detecta de seguida que un comença a veure films seus. No són, sovint, visionats fàcils, segurament no per a tots els públics, però encara que resultin una mica àrids visualment, en la seva mateixa austeritat rau probablement el més interessant. Val la pena comparar-lo amb el de Dreyer, tenint en compte els retrets que li fa Bresson. Dues maneres diferents d'enfocar un mateix fet històric. Com he dit, jo em quedo amb Dreyer, però entenc i valoro la coherència del plantejament de Bresson.

Personalment em crida molt l'atenció el concepte filosòfic (religiós dirien molts incloent el mateix Bresson, que crec que també ho va dir, i potser molt apropiadament des de cert punt de vista, però no m'estendré ara amb això) que el director va utilitzar per configurar els seus films, tractant de filmar de dins cap a fora en lloc de fora cap en dins. Un concepte que si no s'està molt ben familiaritzat amb la gramàtica del cinema em temo que és molt difícil d'entendre. I com a resultat pot portar l'espectador a considerar, no només que són films avorrits i tediosos, sinó que estan molt mal fets.

Crec que estem davant d'un cas únic que val molt la pena estudiar. Personalment crec que, per més que un intenti fer allò que Bresson pretenia, al final sempre s'està construint una pel·lícula des de fora cap en dins, però és interessant mirar a través del seu cinematògraf per entendre el seu concepte i veure que els resultats no només són coherents sinó que també poden tenir un valor i poder considerables. Tot i això, em temo que amb aquest director serà molt difícil cridar l'atenció de possibles participants (em refereixo a participants puntuals, no a companys assidus) com crec que has assenyalat alguna vegada en aquest fil. L'aposta és arriscada, però val la pena l'esforç encara que la recompensa només sigui personal.

Sobre la coherència bressoniana pel que fa al seu estil, paga la pena assenyalar que aquest cop, si no m'equivoco, prescindeix completament de la música extradiegètica, llevat només de l'inici i del final en què empra un so de timbals. Ni el Mozart d'Un condamné... ni el Lulli de Pickpocket. I aquesta serà la tònica general en les pel·lícules restants.

Obrim el fil a tothom, si us plau. Romandrà quan no hi siguem nosaltres, deixem-ho a la ma de tothom avui i demà.

Gracias por el experimento, pero volvamos a los usos y costumbres habituales.

Por cierto. Hace 5 minutos que he terminado "Un condenado...". Primera vez que la veo, y me ha dejado anonadado. Incluso he escuchado ese minuto de Mozart sobre fondo negro, paralizado todavía.

Glorioso.

Voy a por Pickpocket, de la que guardo mal recuerdo de cuando la vi en el instituto.

Ho sento, però en aquest cas l'opció està presa i justificada. Porto 17 anys col·laborant al fòrum i multitud de fils creats en els quals he revisat amb l'Alex i altres companys un bon grapat de directors. En principi ho seguiré fent, però si la revisió acaba resultant artificial en el tracte com ha estat aquest cas, prefereixo finalitzar aquí la revisió de Bresson a mundodvd. Ja veig que a "l'experiment" només li heu donat un comentari de vida. Una llàstima.

En otro momento, quizás como experimento hubiese estado bien. Y de hecho, probablemente se hubieese redirigido antes la cuestión. Pero no ha sido así esta vez. Mis disculpas como moderador, por no haber visto antes esto. Qué te puedo decir. Somos muy pocos moderadores (especialmente en estas fechas), y como se ha dicho muchas veces, no podemos controlar todos y cada uno de los hilos/mensajes que se publican. Es más, los hilos donde se ve movimiento de gente más habitual y de confianza, se dejan para después cuando a la vez tenemos otros incendios en otros sitios que consumen nuestro tiempo. Pero como ya visteis venir al empezar, cuando por fin se ha visto, se ha llamado la atención.

En el pasado, se ha tenido la cortesía de responder puntualmente a quienes no sabían o no podían expresarse en castellano. Pero siempre invitando a que hicieran el esfuerzo y emplearan traductores automáticos para manejarse en castellano. Nunca había ido la cosa más allá, hasta que recientemente un usuario demandó que el foro se pronunciara, y así se hizo. Se estableció entonces que el idioma del foro es el castellano (en otro tiempo en que los foros en general estaban más vivos que ahora, este se publicitaba como el más grande en lengua española), aunque sólo fuera por los usos habituales. Pero se hizo que un moderador dejara escrito esta indicación, por lo que pasó a sentar un precedente y el forero, en desacuerdo, dejara de participar.

Desde el momento en que sucedió todo eso, ya no es justo abrir la puerta para que otros sí puedan emplear otras lenguas, lo mismo que se pidió que se clarificara en ese momento y se denegó.

Si consideras que no puedes seguir participando porque te incomoda esta postura, sólo puedo darte la explicación de por qué es así ahora (no antes de esa demanda, insisto). Pero es así. Espero que reconsideres tu forma de pensarlo y entiendas que no podemos estar dando bandazos a cada ocasión que surja una cuestión cuando ya se ha resuelto. Tal vez en un futuro cambie la postura, pero hace cuatro días de esto, como quien dice, y hay un forero que ha dejado de participar por ello. Es cosa seria.

Artificioso... pues un poco oxidado tengo el catalán, no lo voy a negar. Pero me crié con él en el colegio (política de inmersión lingüística), así que el esfuerzo lo he hecho para articularlo correctaemente (incluso el corrector me ha dado mil problemas) e intentar establecer un puente. Lo dicho, espero que reconsideres lo que comentas, y sigamos disfrutando del cine, que es lo que cuenta.

Pero hay normas para los idiomas? Si las hay, las desconocia, y las acepto aunque me gustaria leer dichas normas. (no pongo acentos porque tengo el teclado configurado en aleman).

Ja he dit que continuaré participant en el fòrum, almenys de moment. Però no en aquest fil. Ho sento, però la decisió és definitiva. D'altra banda, com apunta Alex, desconeixia l'exigència d'utilitzar exclusivament el castellà. Així ho he fet fins ara, durant 17 anys, però en aquest fil hi havia una justificació clara: només hi participàvem Alex i jo, els dos catalanoparlants i amics, per això dic que és artificiós fer-ho en castellà. Continuo amb el fil de Buñuel i, probablement, amb d'altres en el futur, però no en aquest. En tot cas, crec que seria força interessant que us replantegessiu les regles pel que fa als usos lingüístics buscant solucions imaginatives.

No había un idioma explícita. Lo más parecido era la número 13

13. En este foro intentamos escribir de forma clara y correcta. Si vas a hablar en otra lengua (ncluyendo lngj sms) corres el riesgo de no ser entendido y tu mensaje podría entenderse como una falta de respeto hacia el resto de miembros.

Al estar escritas las normas en castellano, implícitamente queda establecida esa lengua como la primordial. Y a la vez se desaconseja emplear otras.

Como digo, nunca se había ido más allá de eso. Se veían mensajes puntuales en otro idioma (sobre todo de foreros de fuera de España/Latinoamérica) y se respondían pero siempre se acababa volviendo al castellano. Pero se pidió expresamente que el foro se pronunciara hace unos meses, y al hacerlo, esa norma queda matizada y es un precedente. El español/castellano/latino es la lengua del foro. Seguramente que en el próximo redactado de las normas, esto ya quedará explicitado.

Iniciado por mad dog earle

Ja he dit que continuaré participant en el fòrum, almenys de moment. Però no en aquest fil. Ho sento, però la decisió és definitiva. D'altra banda, com apunta Alex, desconeixia l'exigència d'utilitzar exclusivament el castellà. Així ho he fet fins ara, durant 17 anys, però en aquest fil hi havia una justificació clara: només hi participàvem Alex i jo, els dos catalanoparlants i amics, per això dic que és artificiós fer-ho en castellà. Continuo amb el fil de Buñuel i, probablement, amb d'altres en el futur, però no en aquest. En tot cas, crec que seria força interessant que us replantegessiu les regles pel que fa als usos lingüístics buscant solucions imaginatives.

Puedo matizar eso.

En el panel de moderación puedo ver no sólo quien responde un hilo. Sino también quién lo ha visitado. Y este en concreo, ha sido visto por ahora por 32 foreros registrados. Me cita los nicks, pero no voy a ponerlos por razones obvias.

Que sea poca gente la que participe activamente es una cosa. Pero siendo esto un FORO, los observadores también son participantes. Yo mismo he preparado para este fin de semana Un condenado a muerte y Pickpocket porque cuando leí los primeros comentarios del hilo, me motivó para verlas. Una que no había visto y otra que debería estar revisionando ahora, pero estoy aquí con esta cuestión. Sólo al haber terminado la primera, he seguido leyendo a partir de los comentarios sobre ella (es esencial no leeros antes de ver una película, los spoilers son abundantes) hasta encontrarme con esto.

Y como yo, observador no participante, hay casi otra treintena de personas, así que, si te sirve de consuelo y vigorizante, en absoluto estais solos.

Un poquito de sentido común el hablar en un idioma en el que pueda entenderte todo el mundo. Sí, quizá estabas hablando con otro que habla en catalán y te entiende, pero esto es un foro público, no estás escribiendole por un privado donde solo lo ves tú y él, hay mucha gente más que le puede interesar el tema. Y me parece esta actitud un poco egoísta. Porque has escrito información y cosas tan interesantes y valiosas, que me resulta increíble que te dé igual el hecho de que haya gente que se lo pierda porque, segun tú, te ha parecido que estabas hablando con otro en el mismo idioma que te entiende. El resto de visitantes del foro, pues.. al carrer.

Nada más, la verdad. Es que es así. Repito, que es un foro público donde hay más gente que tú y el otro, este tema explicitamente es público y bloquear tanta buena información, debate, obligar a la gente a usar un traductor para entenderte.. es una actitud muy egoísta, es mi opinión.

En qué quedamos: "un poquito egoísta" o "muy egoísta". En todo caso, no veo el egoísmo por ningún sitio. Si eres seguidor habitual de cinefilia (por cierto, nunca te he visto participar en ninguno de los hilos "revisando sus películas" que llevo impulsando desde hace 8 años), sabrás que mi "egoismo" me ha llevado a crear sin ningún interés más que jugar a este juego de hablar de cine un buen número de hilos que han tenido, según el director elegido, más o menos participación. Pero no me gusta la manera como se ha planteado el "cerrojazo" a lo que el amigo Alex llamó "l'experiment". Había muchas otras maneras de resolverlo, entre otras el mensaje privado.

En todo caso, si tanto interés tienes por Bresson, aquí tienes un hilo encauzado, con numerosa información, que puedes continuar si es de tu gusto. Ya ves si soy egoísta.

Ponyo, egoístas somos todos los demás. Los que poco colaboramos. Si alguien cede su tiempo y su conocimiento voluntariamente, llamarle egoísta por un desacuerdo no es justo. Lo primero es ser agradecido de un modo u otro (el mio es dedicar todo el tiempo que haga falta a atender esta situación), después todo lo demás.

Y si, por mensaje privado... se suele hacer cuando la cuestión atañe a una persona. En este caso, siendo dos los implicados, y habiendo escrito que ibas a ver si la moderación decía algo, pues parecia mas adecuado responder por aqui. No se puede acertar siempre.

Hombre, a ver, una cosa no quita la otra, por favor. Si tan buen favor nos ha hecho con este tema, que me parece genial, si lo ha hecho para el disfrute de todos, pues que no le quite la habilidad a los demás de entenderlo. No sólo me sigue pareciendo egoísta, si no encima también de mala educación, pero, por supuesto, es mi opinión, y como foro de debate que es esto, la digo. Y en castellano para que todos me entiendan, porque también podría yo hablar en inglés. Pero no tengo porqué bajarme a ese nivel porque entonces yo también sería egoísta.

Pues la regla está ahí, si no tú seguías hablando en catalán y el resto de personas, otra vez, al Carrer. Pero egoísmo ninguno, por supuesto. Bondad por hacer este tema tan maravilloso sí. Pero comparte tu sabiduría con todos, no los que sepan catalán solo.

Este es un tema delicado y hay que tratarlo con muchísimo respeto. Y para eso, creo, solo hay que aplicar la lógica: si eres seguidor del hilo y, en un determinado momento, los participantes deciden cambiar de idioma porque creen que están solos y desconocen que existe una norma que les obliga a escribir en castellano, lo que hay que hacer es entrar con cierta diplomacia y decir que estas siguiendo el hilo con interés pero que no podrás seguir haciéndolo porque no entenderás el nuevo idioma. Dudo que ninguno de ellos, que los conozco bien, hubiesen respondido mal en estas circunstancias, todo lo contrario más bien. De hecho es prácticamente lo que hice yo, solo que yo tengo la suerte de entenderlos y no suponía ningún problema para mí que continuaran en catalán si se sentían más cómodos. Pero al menos entré para comentarles que no estaban solos. Vamos, que en lugar de ponerse a la defensiva hay que tener un poquito de empatía para abordar una situación así y acabar con el problema.

En fin, espero que reconsideréis la situación y continuéis antes o después con la revisión. Aunque me parecerá bien sea cual sea la decisión que toméis.